Salta al contingut principal

Nosaltres

La nostra Història

Més d'un segle de socialisme juvenil, des de la fundació de Tomás Meabe el 1903 fins a l'etapa que inaugura el XIV Congrés d'Alcoi el 2026.

Una tradició centenària

Joves Socialistes del País Valencià és la federació valenciana de les Joventuts Socialistes d'Espanya (JSE), l'organització juvenil del socialisme espanyol fundada el 1903. Amb plena autonomia orgànica des de 1988, JSPV hereta una tradició de lluita democràtica, antifeixisme i compromís social que ha travessat dictadures, exilis i transicions.

1903

Fundació

Tomás Meabe funda les Joventuts Socialistes a Erandio per a estructurar el socialisme democràtic i el republicanisme entre la joventut.

El 15 d'agost de 1903, Tomás Meabe funda les Joventuts Socialistes d'Espanya a Erandio, Bizkaia, amb l'objectiu d'organitzar la joventut obrera entorn dels ideals socialistes i republicans. Des del primer moment, les JSE es convertixen en el braç militant juvenil del moviment obrer espanyol, formant quadres compromesos amb la transformació social i la defensa de la democràcia enfront del caciquisme i la monarquia restauracionista. La secció valenciana naix poc temps després, arrelant-se als centres industrials i universitaris del litoral mediterrani.

1910

Mobilització

Les Joventuts Socialistes encapçalen les mobilitzacions contra la guerra i per les llibertats.

Sota el lema «Guerra a la guerra», les Joventuts Socialistes lideren l'oposició al reclutament forçós i les aventures colonials al Marroc, mobilitzant la joventut treballadora a les grans ciutats industrials. El moviment juvenil consolida la seua presència als principals nuclis obreristes i universitaris, convertint-se en una força organitzada capaç de movilitzar generacions senceres en defensa dels seus drets polítics i socials, en un context de crisi de la Restauració i d'efervescència del moviment obrer internacional.

1939

Exili i clandestinitat

La dictadura força la reorganització en la clandestinitat i l'exili, mantenint viva la flama democràtica.

La derrota de la República espanyola en la Guerra Civil (1939) suposa un cop demolidor per al moviment obrer i democràtic. Les Joventuts Socialistes es veuen forçades a la clandestinitat interior i a l'exili exterior. Militants valencians s'exilien a França, Mèxic i l'Argentina, mantenint vives les estructures organitzatives durant dècades. A l'interior, petits nuclis militants treballen a risc de les seues vides, preservant la memòria democràtica i preparant el retorn de la llibertat per al nostre país.

1970s

Expansió territorial

Gran creixement en universitats i centres de treball durant la transició democràtica.

La Transició democràtica obri una nova era per a les Joventuts Socialistes. Al calor de les mobilitzacions universitàries i obreres, l'organització experimenta un creixement espectacular a tot l'Estat. Al País Valencià, la joventut socialista arriba als barris, a les fàbriques i als instituts, articulant una generació sencera compromesa amb la democràcia, l'autonomia i la justícia social. Són anys d'efervescència militant, de recuperació de les llibertats i d'esperança col·lectiva.

1988

Autonomia orgànica

Es consolida l'autonomia orgànica de les Joves Socialistes del País Valencià.

El 1988 marca un punt d'inflexió en la historia de l'organització valenciana. L'aprovació dels estatuts propis i el reconeixement de la plena autonomia orgànica suposa la maduresa de Joves Socialistes del País Valencià com a organització plenament valenciana. JSPV vertebra el territori amb federacions provincials a les tres províncies, establix estructures comarcals i es convertix en un actor clau de la política juvenil valenciana, aportant quadres dirigents a les institucions i al PSPV-PSOE.

Etapa actual
2026

XIV Congrés · Alcoi

Marcos Durà encapçala una nova etapa centrada en la vertebració territorial i l'escolta activa.

El XIV Congrés Nacional celebrat a Alcoi (6-7 de juny de 2026) inaugurà una nova etapa per a JSPV. L'elecció de Marcos Durà Gimeno com a Secretari General i la constitució d'una Comissió Executiva Nacional de trenta-un membres organitzats en nou àrees estratègiques posen les bases d'un projecte polític centrat en la vertebració territorial comarca a comarca, l'escolta activa de la base militant i l'activisme de govern. Una etapa de reptes i d'oportunitats per a la joventut valenciana.

Escriu el pròxim capítol

La millor manera d'honrar els que van lluitar per la democràcia i la justícia social és continuar el seu treball. Afilia't a JSPV i forma part de la generació que escriu la pròxima pàgina d'aquesta història.

Afilia't ara